La definició oficial més àmpliament acceptada és la del ILSI (International Life Sciences Institute):
“Un aliment funcional és aquell que conté un component, nutrient o no nutrient, amb efecte selectiu sobre una o varies funcions de l’organisme, amb un efecte afegit per sobre del seu valor nutricional i que els seus efectes positius justifiquen que pugui reivindicar-se les seves característiques funcionals o fins i tot saludables”.
És a dir, un aliment es considera funcional perquè, a més de destacar en les seves propietats nutritives, conté alguns elements que al consumir-los diàriament dins una dieta equilibrada contribueix a mantenir o millorar el nostre estat de salut i el benestar.
Aquesta denominació va aparèixer fa una anys al Japó, país pioner en establir un sistema d’aprovació per als aliments funcionals, basat en els resultats d’investigacions sobre els beneficis per a la salut de productes concrets o dels seus components.
Existeixen diferents àrees d’aplicació dels aliments funcionals:
Creixement i desenvolupament: inclou les adaptacions de la mare durant la gestació, el desenvolupament fetal i el creixement i desenvolupament del lactant i del nen.
Metabolisme i ús de substàncies: entre altres fa referència a un millor control del nivell de sucre en sang (glucèmia) i de les tases de colesterol i triglicèrids en sang, associats a risc cardiovascular.
Estrès oxidatiu: com a mecanisme preventiu davant l’efecte nociu dels radicals lliures sobre el ADN, les proteïnes i els greixos del nostre cos.
Sistema cardiovascular: contribució a la reducció del risc de malalties cardiovasculars.
Fisiologia o funció del tracte gastrointestinal: en relació al trànsit intestinal i l’equilibri de la flora intestinal.
Comportament i funcions psicològiques: fan referència a la gana i la sensació de sacietat, l’humor o la gestió de l’estrès.
S’ha de tenir en compte que els aliments funcionals no són indispensables, i no prevenen per si sols malalties ni alteracions de la salut, sinó que sempre han d’anar acompanyats d’una dieta i estil de vida apropiats, sent en aquest cas quan són beneficiosos i aporten un complement saludable. També s’ha de tenir en compte que un aliment funcional no pot suplir l’efecte d’un medicament i que el seu consum hauria d’anar recomanat per un especialista.
