Diabetis Mellitus tipus I o juvenil. Qui la pateix és insulinodependent, presenta nivells inestables de glucosa a la sang i el seu pàncrees produeix molt poca insulina o no en produeix, a causa d’una destrucció de la cèl·lula beta del pàncrees.
Diabetis Mellitus tipus II o d'adult. Qui la pateix no és dependent de la insulina, ja que el seu pàncrees la produeix i els seus nivells de glucosa són més estables. En aquests casos només la sobrecàrrega de glucosa demostra un augment de la falta d’insulina. És de desenvolupament lent.
Diabetis secundària. És deguda a defectes genètics que afecten a la funció de la cèl·lula beta o a l’acció de la insulina. També es pot deure a infeccions o malalties pancreàtiques o endocrines, o a l’administració de determinats fàrmacs (com ara en el tractament de la sida o després d’un transplantament d’òrgans).
Diabetis Mellitus gestacional. Solament es produeix durant el període de gestació en aquelles dones, la placenta de les quals destrueix la insulina endògena.A més, existeix una condició que pot precedir la diabetis. És la intolerància a la glucosa, que consisteix en una pujada de sucre a la sang per sobre del que és normal després dels àpats.
